Bon
dia a tothom!!!
Soc
na Toñi Bayón, i com per a la resta de les meves companyes de quart de carrera,
comença una nova aventura... amb la que hem de gaudir el màxim possible..... i
és que....
¡¡¡¡ COMENÇEN LES PRÀCTIQUES!!!!
El
centre escollit per endinsar-me en aquesta experiència motivadora i molt
enriquidora que m’ajudarà a definir el meu perfil professional és el CEIP
L’Urgell, centre que a més de tenir una molt bona filosofia de treball, està
ubicat en un context rural que afavoreix el meu procés d’aprenentatge.
Aquesta
nova experiència ha fet que recordi amb afecte a aquells professor que varen
confiar en mi i em varen animar a seguir pel camí que m’agradava, aquell mestre que
m’ajudava, aquell que va estar amb jo sense estar-hi, aquell que va ser
divertir.... però que sense cap dubte em va ensenyar que l’escola és més que
quatre parets amb llibres i un pati per jugar.
Quan
vaig arribar a l’escola va ser la classes dels peixos de tres anys la que va
adoptar-me, i quina sorpresa quan van dir-me que el grup era de 50 nens, 50
nens que a hores d’ara m’omplin d’amor cada dia.
Els
primers dies van ser d’ observació i apropament als infants, encara que la meva
primera activitat pròpiament dita no va ser amb els peixos sinó amb la classe
dels romans (5 anys). Els romans,
s’anaven d’acampada a Sa Cala i la seva tutora em va donar l’oportunitat de
poder anar-me amb ells, oportunitat que no vaig rebutjà en cap moment, donat
que em feia moltíssima il·lusió.
La
sortida, va començar amb molts sentiments i sensacions a flor de pell tant per
part dels infants que estaven eufòrics com per part de les famílies que
s’amoïnaven a l’hora de deixar-los a la porta sabent que aquella nit no
dormirien a casa. Malgrat això, he de dir que jo també estava nerviosa per la
excursió, donat que acabava d’arribar a l’escola, no coneixia a les professores
i anava a agafar un vaixell que no sabia on atracaria.
Aviat,
aquests nervis es varen convertir en tranquil·litat i gaudiment, perquè les
mestres que em varen acompanyar, na Neus i na Isa, em van rebre de molt bon
gust i em van fer sentir com una més del grup, aclarint-me totes les dubtes que
em sortien i explicant-me la fonamentació d’aquella petita però gran activitat.
Tota
la sortida va estar plena de emocions per la meva part, si, es clar que m’havia
anat abans d’acampada però... sempre com alumna mai com a professora, per tant,
vaig gaudir de l’oportunitat de veure als infants relacionar-se en un context
molt diferent al de l’escola amb els seus companys i amb la seva mestra.
Des
de la meva experiència com a estudiant, se que qualsevol sortida és un recurs
educatiu, didàctic i social de l’ensenyança que llavors serveix com a
recolzaments dins l’aula, però no hi ha res com viure en primera persona la
convivència amb els infants. Per a mi, els moments més significatius varen ser
els moments que no es fan mai a l’escola, com per exemple, a l’hora de
posar-nos el pijama, el dinar o a l’hora d’anar-nos a dormir entre altres, ja
que vaig sentir-me com si fos jo la que m’anava d’acampada amb les meves
mestres perquè vaig gaudir com una nina petita.
He
de dir, que totes les activitats que varen dur a terme estaven encaminades per
fomentar i estimular el contacte amb la natura, a més de poder connectar aquell
aprenentatge amb els coneixements previs dels infants.
L’activitat
que més em va agradar va ser a de fer pa, amb aquesta activitat m’ho vaig
passar realment bé, perquè no només els vaig ajudà a fer pa sinó que també vaig
fer jo el meu propi pa amb ells i aquella sensació de sentir-me un poc nina i
de gaudir amb ells va ser realment fantàstica.
Amb
el pa, varen amassar però també vàrem aprendre els ingredients que necessiten
per fer-ho, els nom romans i fins i tot com funciona un forn de llenya, ¡¡Si
si, varen ser nosaltres mateixos qui van ficar dins del forn el pa!!
Encara
que amb tota aquesta sortida vaig veure molts aspectes positius, crec que molt moments s’haguessin pogut
aprofitar per desenvolupar algun contingut que en aquell moment hagués pogut
resultar molt significatiu pels infants, ja sigui pel cotext on es trobaven com
per la situació educativa que es podia aconseguir. Com per exemple en el moment
que varem anar a la platja, o el moment de després de dinar dins el camp de
aprenentatge.
Aquesta
sortida va a ser fantàstica, i vaig comprendre que la vida fora de l’aula no es
ni semblat a la que vivim dia a dia, per aquesta raó crec que es fonamental que
els mestres tinguin temps per poder fer activitats semblats a la sortida a Sa
Cala, perquè realment aprenen més el mestres dels infants que els infants dels
mestres, és per tot això que els ítems de convivència i col·laboració són els
protagonistes d’aquesta experiència.
Però....
no puc acomiadar-me sense abans compartir a tots vosaltres un vídeo de
Pestalozzi, ja que és un autor que defensa l’aprenentatge a través de
l’experiència, les relacions, la natura, l’amor... tot allò que hem pogut viure
amb aquesta excursió a Sa Cala.
Com deia Pestalozzi “El objeto de la Educación, es
preparar a los Hombres para lo que deben ser en Sociedad”.
Fins aviat!! J
