L'ACOMIADAMENT

Bon dia a tothom!!

Avui és últim dia de compartir amb tots vosaltres com han anat  les meves pràctiques i també és el primer dia de l’estiu...

És una pena molt grossa acomiadar-me dels meus petits, tant peixos, com pols i romans, com motos i astronautes!! Han sigut unes pràctiques molt emocionants i hem passat molt de temps amb ells, aspecte que fa que sigui més difícil l’acomiadament!

Malgrat tota la pena que tinc ara mateix, com a última entrada i per acabar les meves pràctiques, vull compartir i explicar la excel·lent tasca que fa el centre, la direcció i els docents a l’hora de organitzar qualsevol activitat o que es duu a terme en el centre.

Aquests dies s’apropava final de curs, i amb ell el pas de els romans i els pols a primària, la partida de les al·lotes de pràctiques, la recol·locació de docents, les avaluacions, els informes de final de curs... entre altres moltes més histories. Tot això, fa que els nervis i el sentiments estiguin a flor de pell i que sigui molt diferents a quan vàrem arribar, per això que l’organització del centre, les pautes que arriben de direcció entre altres van molt bé i faciliten molt el treball final, que crec que és el que més costa, perquè saps que hi haurà un acomiadament en qualsevol moment.

Amb tot això, vull dir que en moments com és final de curs, el centre ha de fer una tasca increïble amb tota l’organització de l’any que acaba i la posada en marxa de l’any proper i és una feina molt difícil i significativa, però que per sort de la comunitat educativa d’aquell centre les famílies s’involucren moltíssim.

Un exemple clar, és en la festa de final de curs o en la festa de carnestoltes o sa olimpíada pagesa... vos recordeu que ho vaig contar... idò encara que estem a final de curs, tot segueix igual o pot ser millor, una vegada més, jo estic al·lucinada per el treball del centre i per la col·laboració de les famílies en la posada en pràctica de tot el que els infants gaudeixen.

És per això, que les meves últimes etiquetes van dirigides a ORGANITZACIÓ DEL CENTRE, ja que crec que es fonamental que dins la comunitat educativa hi hagi aquesta organització, aquesta comunicació i per suposat un apropament entre nivell per conformar una única escola positiva i que miri únicament pels infants, i FAMÍLIES, perquè igual de cert és que el centre ho fa beneíssim i  duu a terme una enfeinada per organitzar moltíssim coses no únicament de temps lliure i diversió, sinó sortides, materials... entre altres; com que les famílies participen moltíssim i ajuden i col·laboren d’una manera increïble, així dons crec que les famílies també conforme una part essencial per al organització del centre i contribueixen amb el seu gra d’arena a la personalitat del centre.

Bé.. això s’acaba... i amb tota la tristesa del meu cor... he de dir adéu!! Donar mil gracies al centre CEIP L’URGELL i en particular al cicle d’infantil per fer que la meva estada amb ells fos increïble! Gracies per tot el que meu ensenyat... i als meus peixos... que dir-los... no  tinc paraules per definir que m’han fet sentir tots i cadascun dels meus alumnes, així que només em queda donar les gracies i agrair moltíssim al meu tutor Jordi, que m’ensenyes i que tractes com una més!!

Gracies de tot cor

LA LLEGENDA DE SANT JORDI!

Booon dia!!!

Com esteu?? El temps passa i el final arribar... i amb tota la pena del meu cor aviat direm adéu!!

Però... fins que arribi l’adéu, vos contaré la meva ultima activitat dissenyada per jo amb la meva classe dels peixos!

És més, avui ho faré diferent, primer vos explicaré que etiquetes he utilitat i el perquè i després vos explico l’activitat així entendre a la perfecció perquè ho vaig fer així.

Aquesta volta, les meves etiquetes han sigut DISSENY, perquè vaig ser jo mateixa que va proposar l’idea i qui va preparar el material perquè l’activitat es dugués a terme, amb un objectiu fixat prèviament. Aquest objectiu va ser que tots els infant hagueren escoltat el conte de Sant Jordi abans d’arribar els tallers Inter cicle, perquè tenint en compte que els meus infants són de tres anys, si arribem als tallers i les activitat tenen que veure amb la llegenda de sant Jordi, però els alumnes no l’han escoltat mai, crec que l’activitat en sí no tindria molt de sentit. I a més a més, els tallers inter-cicle han sigut el nostre projecte de millora, així.. que tot el que servis per millorar... Per altra banda, he agafat ESTRATÈGIES DE LA COMUNICACIÓ, perquè el meu objectiu era cotar una historia de tan manera que els infants l’escoltessin i l’entenguessin conformant així ja una manera de comunicació entre nosaltres, de la mateixa manera que volia que després de jo contar el conte, ells entre ells mateixos parlessin sobre ell, perquè així a l’hora d’arribar els tallers seria més harmoniós i fàcil per a ells.  

Una vegada sabeu el perquè d’aquesta activitat, explicar que una de les meves últimes actuacions pròpies amb els peixos va ser poder estar amb ells una hora explicant el conte de la llegenda de sant Jordi, però no un conte qualsevol, aquell conte va ser especial, perquè va ser amb titelles, on els infant varen participar de forma activa a l’hora de contar el conte, malgrat que en el fons qui varen contar l’historia varen ser ells mateixos, jo només havia d’anar guiant-la.

L’objectiu principal del conte, és que agafaran un poc d’idea per als tallers inter cicle, però em vaig dur una grata sorpresa quan vaig veure que amb titelles tot és converteix en un joc i que en contes de ensenyar-les jo a ells em varen ensenyar ells a mi!

Sincerament, aquesta experiència ha sigut una de les que més m’agradat i que em duc amb molta estima, perquè em vaig adonar que per molt que tu sàpigues qué fas i perquè, ells sempre et sorprendran! I és que jo soc de aquestes persones que pensen que les sorpreses són fonamental per la vida mateixa! I els meus peixos m’han sorprès moltíssim i m’han ensenyat encara més.

Fins un altra :)

LES RUTINES!!

Bon diaaaaaaaa a tots i totes!!

Avui, parlaré de les rutines dels peixos i de com jo poc a poc me anat introduint en aquestes reunides i les he fet meues dins de les possibilitats ofertes.

En primer lloc, dir que els peixos tenen moltes rutines, com és normal en una classe de tres anys en el nivell d’infantil. Però de igual manera que tenen moltes rutines hi ha moments temporals que queden buits i són aquests moments el que jo aprofito per anar-me fent un poc més amb la classe.

Per exemple, l’entrada del pati, l’entrada del pati és un moment buit, perquè els 50 peixos entren a l’hora i en Jordi i na Pepa s’ocupen de preparar l’activitat que segueix al pati, però en aquest moment hi ha 5 o 10 minuts que els alumnes estan desorganitzats. És aquí, on jo en fico dins la rutina i començo a establir un poc l’hàbit “moment de l’estora”,  que es tradueix en: entrem del pati, agafem l’aigua i ens posem a l’estora perquè anem a cantar moltes cançons molt divertides.

Un altre exemple, és quan hem de recollir el pati, moltes voltes en Jordi i na Pepa no han arribat quan hem d’entrar a classe, i com jo no tinc claus, vaig començar a establir altra rutina, la qual es basava en: hem recuit el pati, fem una filera i tots un darrera l’altre com si fóssim un tren, passetjem pel pati cantant una cançó.

O sense anar més lluny, hi ha moments on la classe està molt alterada i he de dur a terme na activitat més tranquil·la o més de pesar, idò mentre na Pepa i en Jordi la preparem, vaig començar a fer amb els infants relaxació. Tots ens tombaven en s’estora cap avall, tancàvem els ulls i posàvem musica tranquil·la, mentre tant  jo anava passant amb una tela per damunt d’ells.

Aquests moments buit que moltes vegades no tenim en compte, jo personalment crec que són fonamentals, ja que en mig minut un infant pot fer una acció que no toca i fer-se mal. D’aquesta manera i els tutors estan preparant les següents activitats i jo vaig organitzant la classe mitjançant una activitat com és cantar que els agrada moltíssim, tenim als infants vigilats i les activitats van sortint.

Aquesta intervenció per la meva part, he de dir que no va estar pensada ni planificada, em va sorgir un dia, quan jo ja tenia més confiança amb els infants... quan vaig veure que hi havia moments on jo podia fer una cosa amb ells,. La veritat es que quan ho vaig comentar amb els tutors en va fer molta il·lusió, perquè encara que pot ser una bogeria... era el meu moments amb els meus alumnes.

Les etiquetes de avui són RUTINES, perquè com tots sabem son fonamentals per als garrits però també hi ha moments buit que ehem d’emplenar i que millor manera d’aprendre que fent-los jo mateixa. A més a més, va ser una idea que vaig comentar amb els tutors i els va agradar, així que... em vaig posar mans a l’obra; i APRENENTATGE AUTONOM, perquè fent jo mateixa aquesta dinàmica i anar introduint aspectes nous, vaig aprenent i sobretot vaig equivocant-me que és fonamental per aprendre.

Un peto!!

LES SORTIDES! :)

Bon diaaaa bloggers i bloggeres!!

Ja estic altra vota per aquí.... i que contar-vos que no sigui una experiència més amb la classe dels peixos!!

Els dies passen i les meves pràctiques se acaben així... que cada volta arribo a classe amb una mica de pena, perquè no vull anar-me... però com diu la meva la sempre la vida esta feta de moments, experiències i vivències que més tard o més prompte acaben!! Així doncs, anem a gaudir els dies que ens queden i a compartir amb tots vosaltres una nova vivència més!

Avui m’agradaria parlar-vos de totes les excursions que he viscut en les meves pràctiques. És cert, que no totes les he dut a terme amb la meva classe, però totes han sigut una experiència molt enriquidora per a mi.

Per començar, he de dir que la primera excursió que vaig fer i que ja vaig compartir amb tots vosaltres va ser la sortida a sa cala amb la classe dels Romans, una experiència amb la qual vaig aprendre moltíssim i va ser la meva porta d’entrada a la vida del centre.

Després, he fet diverses excursions no sempre amb la meva classe, com per exemple:

Amb la classe dels peixos

-          La sortida a l’ajuntament a veure una maqueta

-          La sortida a IBIZA HORSES a muntar a cavall

-          La sortida l aquàrium a veure els peixos

Amb la classe dels Romans i els pols

-          La sortida a sa Cala

-          La sortida a la necròpolis de vila

Amb tots

La sortida de final de curs en vaixell i a cala bassa

Amb totes aquests sortides... cada moment, cada espai, cada infant m’ha donat una visió diferent a la meva pròpia, m’ha donat una oportunitat de pensar i reflexionar de com visualitzo jo les meves experiències i com les gaudeixen ells, sincerament han sigut sortides amb les que he après molt i no només perquè personalment com a persona, sinó també com a futura mestra, perquè vaig veient com és dur a una classe fora del seu entorn de seguretat, vaig sent conscient de la importància que té al cap i a la fi viure amb la teva classe aquestes sortides.

Finalment, he de dir que cada excursió a significat per a mi una nova visió de la meva pràctica docent, perquè malgrat vagi amb el mateix grup d’infants o no, cada mestra, cada lloc i tots i cada uns dels objectius proposats per aquella activitat, són diferents, són realment molt dispars i continus, aspecte que fa sense cap dubte que les alumnes de pràctiques aprenguem i disfrutem de la nostra estada al centre.

Les etiquetes de avui, són CONVIVÈNCIA, perquè durant totes aquestes sortides hem tingut que conviure, que relacionar-nos, que solucionar problemes que dins l’aula no surten així com ser conscients que estaven en un lloc molt diferent que de costum; i ESPAIS  I TEMPS,  per altra banda, perquè he tingut l’oportunitat de poder veure als infants en contextos diferents, perquè no te res a veure com pot ser el grup dins l’aula i com ho és fora d’ella, donat que els espais són importants per a ells, perquè una sortida equival a rompre totes les rutines establertes, l’espai on et desenvolupes i el temps que hi dediques.

Fins aviat :)

Filosofia 3/18 amb la classe dels peixos!

Bon dia a tothom!!!

Ja tornem a ser aquí!!

I avui, vull compartir una experiència molt enriquidora tant per a mi com per als alumnes, i no és més que la nostra primera sessió de FILOSOFIA /18.

Des de que vaig començar les pràctiques, he anta escoltant al altre companyes parlar d’aquesta eina de treball, de com ho fan, de què fan.. i jo, al estar a la classe dels més petits he tingut que esperar una miqueta més... però... a merescut la pena.

Com totes les setmanes, els meus tutors d’aula programaven l’horari i les activitats que es durien a terme tant a curt o a llarg termini. Per a la meva sorpresa, van començar a parlar de filosofia 3/18 i em van invitar a ajudar-los a preparar les sessions.

Jo, més contenta que tot, vaig agafar aquella proposició amb molta il·lusió, perquè per una banda iniciaria un nou projecte amb la meva classe i per altra banda aprendria moltíssimes coses que encara en faltaven per veure.

Durant el procés de preparació de les sessions de psicomotricitat vaig al·lucinar moltíssim amb el treball col·laboratiu que fan els tutors i al qual vaig poder participar, vàrem començar treballant en MIRÓ.

Una de les coses que més em va agradar d’aquesta experiència és que abans de començar els meus tutors em van explicar moltíssimes coses d’aquesta eina de treball, vaig col·laborà amb ells fent el material per les sessions i els vaig ajudar a organitzar com serien les primeres tomes de contacte amb aquesta nova activitat que introduïm als nostres peixos.

La primera sessió de FIOLOSOFIA 3/18 jo me la vaig perdre perquè vaig tenir que fer suport a psicomotricitat, però la segona si que la vaig gaudir igual o inclús més que els peixos.

Vaig poder observar con garrits de tres anys comencen a treballar aspectes i conceptes com poden ser quadres de en JOAN MIRÓ. Jo, personalment, em vaig quedar bocabadada des de el primer moment que vaig veure que com fluïa la informació i con una nova activitat influeix en el procés d’aprenentatge dels infants.

Finalment, per acabar he de dir que encara que cada dia en l’escola i cada moment era educatiu tant per als infants com per a mi, perquè jo estic aprenent en cada minut, a cada hora, en cada espai... anar veient que el temps passa, que poc a poc em vaig sentint una més del grup, que poc  poc vaig col·laborant amb els tutors, que ells em demanin la meva opinió, que em vagin deixant tota sola enfront de la classe... sincerament en fa sentir especial i em dona força per seguir aprenent cada dia més.

Es per tot això, que les etiquetes d’avui són COL·LABORACIÓ, per el meu granet d’arena amb les noves sessions de filosofia 3/18 I TREBALL COL·LABORATIU, perquè evidentment no tinc cap dubte que sense un treball col·laboratiu i una col·laboració entre el docents i en aquest cas a mi com alumna de pràctiques, aquestes activitats seria molt més difícil posar-les en pràctica i a més a més no crec que fossin tan positives per als infants com ho són treballant conjuntament.

Una salutació i fins aviat :)

LA "MEVA" SESSIÓ DE PSICO

Bon diaaaa amics i amigues!!

Ja feia molt de temps que no vos contava res!! Però... no vos amoïneu que ja estem aquí una altra volta amb moltes més experiències i vivències que mai, per compartir-les amb tots vosaltres!

Comencem... ja han acabat les vacances de pasqua i em tornat a les aules i  la classe dels peixos em van rebre amb molta il·lusió i per suposat jo a ells.

Només arribar de les vacances, hem van donar la sorpresa de proposar-me fer una sessió de psicomotricitat!

Evidentment em va fer moltíssima il·lusió i vaig acceptar amb molt de gust! Però.. només l’idea de pensar que arribaria un dimarts que seria jo la que prepararia la sala, que faria jo les rutines de psicomotricitat, que repesaríem les normes, que faria jo la conversa de reflexió... al cap i a la fi, tot el que suposa fer una sessió de psicomotricitat, hem posava molt nerviosa i em feia molta il·lusió a la vegada.

El dimarts s’apropava i jo havia de fer alguna cosa, així que em vaig posar mans a l’obra. La meva primera idea va ser fer una sessió de psicomotricitat molt diferent a les que havien fet elles amb l’objectiu de canviar un poc la dinàmica.

Vaig buscar dos alternatives, perquè vaig pensar que seria molt interesant demanar-li opinió a la mestra que sempre fa psicomotricitat amb ells, ja que d’aquesta manera també podria aprendre a tenir en compte aspectes que pot ser se m’avesin passat per alt.

Finalment, el dimarts va arribar i la sessió va començar... per a la meva sorpresa tot va anar beneíssim, els infants ho varen fer molt bé i la veritat es que tenir la supervisió de algú que sap em va donar moltíssima confiança, encara que tot i els nervis que tenia em vaig atrevir a innovar.

Sincerament, he de reconèixer que em va agradar molt poder sentir aquets nervis de la primera vegada sola davant la classe, em va donar molta confiança que em proposarem fer una sessió a mi i de tot cor crec que aquesta experiència em va obrir un ventall d’oportunitats dins l’aula, perquè va potenciar en mi les ganes de posar-me jo tota sola davant la classe sense por, va despertar en mi mateixa la sensació de pertànyer al grup i sobre tot i el més important va eliminar del meu camí tota inseguretat i por que sense que jo m’adones  s’apoderaven de mi.

És per aquesta raó, que les etiquetes d’aquesta entrada són PSICOMOTRICITAT, perquè és l’activitat estrella i AUTOCONCEPTE PROFESIONAL, ja que dur a terme aquesta activitat i tot el que ella mateixa implica m’han ajudat a reflexionar sobre mi mateixa, sobre la meva practica docent, sobre la meva actitud en l’aula i la meva acció cap als infants. És una vegada més, una activitat i una superació de pors i inseguretats el que em corroboren que aquesta és la meva feina i a la qual vull dedicar el meu temps, el meu aprenentatge i el meu esforç.


Fins aviat!! :)

EL CENTRE!

Bon diaaaaaa a tothommm!!!

Ja estan aquí les vacances de pasqua i avui compartiré amb  tots vosaltres l’última experiència del trimestre, però no penseu malament... que després de les vacances tornaré amb moltes idees i projectes per als més petits de l’escola!!

Però, això serà després de vacances, avui vos parlaré d’una part essencial per a mi com pot ser l’organització, però no una organització qualsevol sinó la d’un centre educatiu com és el CEIP L’Urgell amb tot el que suposa poder coordinar a 500 alumnes, als professors, les activitats, els horaris, les excursions, activitats extraescolars, materials, famílies....

Duc aproximadament dos mesos al centre i durant aquest temps he pogut observar les activitats que preparen, les reunions, las excursions... i he de dir que me he quedat bocabadada de lo difícil que por arribar a ser i que bé que ho fan, alguns exemples molt clars són:

CARNESTOLTES: per a carnestoltes el centre es va preparar per que tots els infants vinguessin enmariolats amb la finalitat de fer una rua i com no amb la seva actuació del REI CARNESTOLTES. Per aquesta activitat, en Jordi (si vos recordeu és el meu tutor d’aula) es va disfressar i va anar passejant per les aules entregant als alumnes un paperets que els informaven de com haurien de venir al endemà, per exemple:

-          DIMECRES: amb una cosa al cap

-          DIJOUS: amb una cosa al cap i a la cintura

-          DIVENDRES: amb una cosa al cap, a la cintura i al coll

-          DILLUNS: amb una cosa al cap, a la cintura, al coll i amb una samarreta de pijama

-          DIMARTS: tot plegat amb una sabata de cada!!(FINAL DE FESTA I RUA DE CARNESTOLTES))

MAQUETA: el projecte de la maqueta que ha fet infantil encara que no s’aprecia duu un treball mol laboriós per part del centre perquè tot el nivell d’ infantil pogués anar al ajuntament, poguéssim contar amb una arquitecta que ens ajudés a l’hora de fer la maqueta, que els infants entenguessin que estam fent i perquè...

DOCUMENTS: a més a més, la part de documentació la duen al dia, tenen tota la documentació i a més a més, na Susana va tindre la amabilitat de fer-nos a les practicants una reunió per explicar-nos la filosofia del centre, els seus objectius i criteris a més d’explicar-nos els seus documents. ¡Mare meu això és tenir bona organització i el demés son bogeries!

Amb tot això jo me he quedat sense paraules, mai hagués imaginat tota la feina que hi havia darrera d’una simple excursió o d’una festa de carnestoltes!! I pot parèixer un poc curiós, però amb aquesta vivència des de dins hi ha voltes que he recordat la meva etapa de primària, quan en la meva escola es feien festes els infants no ens adonàvem de tota la feina que hi ha darrera per a que nosaltres passéssim un bon dia. Malgrat això, he de dir que per veure somriure als infants tota la feina val la pena! 

Per tant, les etiquetes d’avui són ORGANITZACIÓ DE CENTRE, perquè és brutal i no podia deixar de banda aquest aspecte ja que crec que es fonamental perquè el treball docent surti cap endavant i APRENETATGE AUTONOM, perquè sincerament he aprés moltíssimes per mi mateixa com per exemple a familiaritzar-me amb els documents oficials, a sabre que passos hem de donar per garantir un projecte a gran escala com el de les maquetes entre altres.

I amb aquesta recopilació de sentiments m’ha acomiado, vos desitjo unes bones vacances de pasqua, sigueu molt bons, mengeu molts ous de pasqua i ens veiem de tornada...

Una forta abraçada!

¡LES SESSIONS DE PSICO!!

Hola, Hello, Ciao, Hej, Hallo, Bon dia.... a tots els meus amables lectors!!

¿Com esteu? ¿Com van aquestes ganes de llegir? Avui tinc que contar-vos una experiència molt guay que he viscut varies voltes i que m’agradaria compartir ara que ja quasi ens anem de vacances!

Des de que vaig començar les pràctiques, concretament des de el primer dimarts, jo vaig acompanyant als infants a la sessió de psicomotricitat, una sessió que no fan amb el seu tutor/a sinó que els alumnes de P3 la fan amb una noia anomenada Mº Antonia, que es la professora de suport del nivell d’ infantil juntament amb la Maria de Lluc.

La primera sessió va ser de toma de contacte amb els infants i com no, amb l’espai i la meva companya de professió. No obstant, va ser una experiència molt estranya perquè no coneixia molt bé als nins, no sabia molt bé com enfocaria la sessió la docent, no sabia quin nivell d’autonomia tenien els infants en aquest àmbit... dons la primera volta va ser una sessió molt  freda i marcant molt la distancia.

Però... això no va tardar gairebé res en canviar, quan tant els infants com na Mº Antonia varen agafar un poc de confiança amb mi les sessions de psicomotricitat varen ser com una balsa d’oli.

Tanmateix, com he dit abans aquesta experiència no és d’un dia sinó d’una recopilació de dies que m’han donat l’oportunitat de veure que no tot és teoria, que no tot són llibres i que encara que la psicomotricitat té molta fonamentació teòrica, viure-ho en primera persona no té res a veure.

És per això, que desprès d’haver viscut varies sessions de psicomotricitat tinc clar que la pràctica i la teoria son dos mareges diferents que les hem d’unir mitjançant una gran tempesta. Com molt bé t’ensenyen a la carrera hi ha moltes opcions per afrontar l’observació d’una sessió de psicomotricitat, però.... ens oblida’m que hi ha vint-i-cinc infants, infants que tenen jocs diferents, infants que tenen mires diferents, infants que tenen objectius diferents...

Per tant, hem de tenir molt en compte que les fases d’una sessió són molt importants i fonamentals per un bon funcionament d’aquesta intervenció educativa, però no podem deixar de banda que les fases són una simple estructura de tot el que duu fer una sessió se psicomotricitat.

A més a més, aquesta experiència a sigut molt bona per a mi, perquè tingut l’oportunitat de veure la sessió des de un punt de vista mes docent, agafant distancia i fent una mera observació dels infants, però per altra part també he pogut fincar-me dins amb els infants, gaudir amb ells i fer un joc tots plegats, donat que en l’ultima sessió de psicomotricitat tant na Mº Antonia com jo ens varen endinsar en la sala de psicomotricitat i vàrem assaborir de l’amor i el joc dels infants.

Per tant, les etiquetes de avui són evidentment PSICOMOTRICITAT, perquè és una competència que hem de abordar i per acompanyar AUTOCONCEPTE PROFESIONAL, ja que amb aquests conjunt de experiències totes i cadascunes diferents però viscudes a les sessions de psicomotricitat he après un poc sobre mi mateixa, la meva visió de com vull fer en un futur pròxim les meves classes i que vull aconseguir tant de mi mateixa com dels meus alumnes. I bé, os preguntaré què com és possible que m’hages assabentat d’això en les classes de psicomotricitat, i do perquè he jo, personalment, he trobat una segon cara a aquesta activitat, he viscut que és un moment on els infants deixen lliure la seva imaginació, el seu cos, la seva vergonya i on si tu ets disponible estableixen amb tu una relació i un vincle que mai abans havia vist dins l’aula.

Esper que les meves experiències us serveixen, una forma abraçada i ens veiem d’aquí a un cop d’ull!!

Petons 

"SA OLIMPIADA PAGESA"

Bon dia pel matí a tots i a totes,

Pensàveu que no tornaria ehhh ja estàveu amoïnats.... dons NO! Ja estic aquí una altra volta i disposada a compartir amb tots vosaltres una vegada més una nova experiència en aquests moments tan increïbles com son les meves pràctiques.

Avui vos parlaré de “SA OLIMPIADA PAGESA” que fan en el  centre L’Urgell des de fa ja uns quants anys, però que a mi personalment em va impactar moltíssim i amb la que vaig gaudir molt.

Bé, però estic començant pel final, hauríem de començar per el principi J. 

Dons bé, tot va començar quan vaig assistir a una reunió de cicle en la qual varen començar a parlar sobre “sa olimpíada pagesa”, jo en un primer moment no tenia cap mena d’idea de que era això de “l’olimpíada” tots parlaven i parlaven... ARRRRG no estic entenent  res!!!!

Una vegada van acabar la reunió, vaig a anar a parlar amb el meu tutor d’aula per demanar-li que m’expliques tot el que havíem de fer, però..... quina va ser la meva sorpresa quan en Jordi tampoc ho tenia molt clar, perquè per a ell, també era el seu primer any en aquest esdeveniment.

Encara que ràpidament, na Pepa ens va posar al dia i tots tres vàrem començar a organitzar l’activitat d’infantil. En un primer moment, jo estava molt amoïnada, no sabia com era, no sabia on es faria, ni com s’organitzarien, ni amb qui aniria jo, i.... els meus infants?? Amb qui anirien?? Com ho faríem??... Eren tantes preguntes amb tan poques respostes que vaig ofuscar-me bastant.  

S’anaven apropant els dies i jo seguia molt nerviosa, clar, era una situació desconeguda per a mi, perquè si, jo ja duia unes setmanes al centre però infantil no te cap relació amb primària i amb aquella activitat tot el centre es mobilitzaria per donar pas a una gran “olimpíada pagesa” on venien famílies, professors nous, on se utilitzarien espais nous com pot ser el camp de futbol o les classes de primària... ¡Era massa per a mi! Però, prompte va arribar la tranquil·litat perquè na Maria de Lluc ens va donar una graella on posava amb qui anirien els infants i amb quin professor, que es faria, com es faria i on es faria. 

Quan va arribar el gran dia, vaig adonar-me que tot estava súper controlat, va ser al·lucinant veure tots els alumnes amb els seus grups, els infants de tres anys amb els seus padrins (projecte on cada infant de 5º de primària és el padrí de un o dos infants de P3), les activitats, els espais escollits, la  innovació per sí mateixa...

                                                ¡VA SER REALMENT SENSACIONAL!

He de dir, que el fe que més em va impressionar va ser l’organització a gran escala dels espais i del temps, donat que varen fer servir espais de tot en centre per dur a terme les proves, com per exemple el gimnàs per fer ball pagès, la classe de 5º per fer sons, el pati de primària per la prova dels olors, el hall de primària per la prova del barrets o el pati d’infantil per fer la prova del pagestionari entre altres, però no ens vàrem quedar aquí, també es va utilitzà el camp de futbol per fer algunes proves com la cursa de carretes, de sacs o de garroves.

En aquesta mateixa línia, puc dir que el dia no es va acabar amb les proves, sinó que després d’haver corregut, concursat i passat per tot arreu, tots els grups vàrem esmorzar i ens vàrem anar tots plegats als gimnàs on hi havia........ en JAUME BARRI, amb qui vàrem ballar, cantar i gaudir una molt bona estona.

Aquesta mobilització de d’espais i aquest maneig del temps  per a mi va ser impressionant, a més a més mai havia viscut ni vist una olimpíada d’aquestes característiques i molt menys havia participat. Per això, les etiquetes de avui són per una banda ESPAIS  I TEMPS, perquè amb aquesta activitat tant el centre com els professionals que el conformen han demostrat que tot un col·legi amb 300 alumnes pot fer activitats conjuntes, perquè tots els espais estan a l’abast dels infants... i perquè el temps la major part del dia va encontra nostra però si ho fem bé.... pot sortir una activitat molt gran;  per altra banda ESTRATEGIES DE COMUNICACIÓ, perquè ha sigut una activitat on he viscut en primera persona una relació conjunta amb la resta de professors i amb moltíssims infants que no conformen el meu grup d’alumnes, relacions fetes realitat gràcies a una innovadora “olimpíada”.

I do, per avui ja està bé, però.... abans d’anar-me m’agradaria felicitar al centre i a totes les  persones que ho conformen tant professionals com famílies per el gran treball que varen fer i donar-los les gràcies per fer possible que tots ens ho passéssim boníssim.  

Una senzilla salutació i fins aviat!!

¡ANEM A LA PISCINA!

Hola de nou!!

Avui tinc noves noticies que contar de les meves súper pràctiques en L’Urgell amb la classe dels peixos.

Ja fa unes quantes setmanes que estic en el centre i ja em sento preparada per parlar sobre les seves rutines, donat que al principi no sabia molt bé que eren rutines, que eren activitats conjuntes o fins i tot si eren probes de lecto-escritura ja que s’apropa el final del segon trimestre i els tutors han anat fent aquestes probes per poder omplir l’informe de cada un dels infants.

Malgrat això, ja puc parlar d’una de les rutines que fan els infants que és la que més m’agrada i amb la que més participo, i és anar a la PISCINA!!!

Tots els dimecres, els infants de la classe dels peixos ens anem a la piscina, activitat que la primera volta que la vaig fer, vaig quedar impressionada de com neden els infants, com s’ho passen amb els monitors... mai m’ho hagués imaginat!

No obstant, he de dir que no van tots els infants de colp, mare meua, vos imagineu 50 infants de tres anys tots plegats... seria increïble i ja no tan sols per veure’ls dins l’aigua sinó que a l’hora de posar el banyador o vestir-los seria tot un aldarull.

Un grup d’infants va primer a les 11:30 i l’altre grup va a les 12:00H. El primer torn va amb na Pepa que és l’altra professora de la classe dels peixos i el segon torn va amb en Jordi i amb jo. Mentre el primer torn esta ja dins l’aigua, nosaltres arribem, ajudem a desvestir-se als infants i quan ells han acabat, el segon torn s’endinsa a la piscina i el primer surt, els ajudem a vestir-se i es van cap a classe mentre l’altre grup està dins l’aigua. D’aquesta manera, cap dels dos grup s’ajunten al vestuari evitat que es converteixi en una autentica pel·lícula còmic-dramàtica.

He de dir, que els primer dies els monitors de la piscina em van donar l’oportunitat de ficar-me amb ells dins l’aigua i he de confessar que per un moment m’ho vaig pensar, perquè em feia molta il·lusió, però... després parlant-ho amb el Jordi vaig comprendre que faria més nosa que ajudà, per tant vaig decidir que no em ficaria en aquest embolic jijiji

Però... mireu com es preparen per anar a nedar

I una vegada estan preparats...

Al aigua peixos...                            

                                       

A més a més, el CEIP L’Urgell té molta sort en referencia a aquesta activitat, ja que esta situat al costat de la piscina municipal del poble, amb tots els avantatges que això té ja que els infants només han de sortir del centre i ja hi estan a la piscina!!! sense tenir que creuar carrers o agafar autobusos  i per tant, perdent tot el temps que això requereix.

Però... hi ha més, a la piscina també venen les famílies a ajudar-nos, i és que cada setmana venen dos pares o dos mares dels nostres alumnes amb l’objectiu d’ajudar en els moments de canvi dels infants. Així dons, aquesta activitat afavoreix la relació de les famílies en un entorn més proper amb els infants i no tan sols amb el seu nen o nena, sinó amb la resta de companys del seu fill o filla.

A mi personalment aquesta rutina també m’ha ajudat a tenir una relació amb les famílies més propera, ja que com alumna de pràctiques no puc tenir gairebé relació amb les famílies, però en aquest àmbit estan mes obertes i comencen a establir una relació un poc més propera amb mi, malgrat que sempre intent deixar clar que sóc l’alumna de pràctiques i qualsevol dubte l’ha de preguntar en Jordi.

És per això, que les etiquetes de avui són, RUTINES, donat que anar a la piscina es una rutina que els infants tenen molt interioritzada, a més que els agrada moltíssim i esperen amb molta il·lusió que arribi dimecres per anar a piscina, activitat que des de el meu punt de vista els ajuda a organitzar-se en el temps. I FAMÍLIES, ja que és en una de les poques activitat que tinc un poc de relació amb les famílies i establim una interrelació tutor- alumna de pràctiques- famílies.

Una vegada més m’acomiado amb una forta abraçada i fins aviat J  

¡FEIM LA MAR!

Bon dia a tothom!!

Ja estic per aquí una altra volta!!

Han passat ja unes quantes setmanes des de que vaig començar les pràctiques i cada volta estic més contenta i més integrada al meu grup.

Si us recordeu, la meva classe és la dels peixos de tres anys i el meu tutor és en Jordi. Quan vaig arribar, ells estaven treballant les lletres, activitat que feien a través de les inicials dels infants que composen la classe.

He de dir, que l’horari de l’aula esta molt programat i tenen molt clar que fer en cada moment amb l’objectiu de que tot el que es treballa tingui sentit i coherència per als infants.

Però, un dia de cop i volta en Jordi en va dir si podia apuntar tot el que els infants diguissin perquè anàvem a fer “PROJECTE”, el projecte de la maqueta.

L’idea d’en Jordi era fer una petita maqueta d’algun lloc el qual fossi interesant per als infants. El projecte en general, consta de fer una petita excursió al poble per veure la maqueta que varen fer els nostres companys de 4 i 5 anys, triar un tema per fer la nostra maqueta, d’una petita visita al supermercat del poble per comprar el necessari i de la visita d’una arquitecta a l’aula perquè ens ajudi a fer la maqueta, però.... hi ha una sorpresa.... no us avia dit que la maqueta era... per menjar-nos-la!!!

Però, per fer tot això, aviem de començar per el principi, fer la primera assemblea amb els infants per tal de sabre tot el que sabien sobre les maquetes.

Aquesta assemblea em va donar una idea que vaig comentar a en Jordi de seguida a qui li va parèixer súper bé, així que em vaig posar mans a l’obra. La meva idea es centrava en fer una petita maqueta del fons marí, donat que érem la classe dels peixos i estàvem treballant el projecte de la maqueta.

Per fer aquesta activitat varen triar els dimarts, ja que la meitat de la classe va a psicomotricitat i l’altra part de la classe (vint-i-cinc infants) queden a l’aula amb nosaltres. En primer lloc, quan en Jordi em va dir que aquesta activitat era meua i jo era la que manava em vaig sentir un poc nerviosa i insegura, perquè estava jo tota sola enfront de tots aquells infants petits mirant-me amb una cara de.... ¿Que farem ara?!

Però, vaig agafar el bou per les banyes i vaig començar!!

Tots plegats vàrem veure com l’aigua que és transparent es por convertir en rosa, en groc, el verd i fins i tot en blau com la de la mar!!!

Després vàrem omplir les nostres ampolles d’aigua blava, vàrem ficar pedres i petxines per simular el fons marí i per últim vàrem ficar oli, si si, oli, ja que quan l’oli puja amb l’aigua simulà la sorra de la plata i queda una “mini maqueta de la platja”.

Aquesta experiència, va ser impressionant, estar jo tota sola enfront de tota la classe, va a ser una sensació indescriptible i cada dia que passa m’adono que realment és ser mestre el que vull ser.

És per això que les meves etiquetes d’avui són: DISSENY, donat que l’idea de realitzar aquesta mini maqueta individual va ser meua i la vaig dur a terme jo i TREBALL COL·LABORATIU, perquè és un treball que forma part d’un projecte de l’aula com a grup en el que jo he participat amb la meva activitat.

Per acomiadar-me, avui dir que com podeu veure la  meva arribada al centre va ser molt nostàlgica, però he complit el meu somni, estic a poques passes de ser mestre i ara soc jo qui ha de traçar el camí i guiar als meus alumnes.

Una abraçada i fins aviat! J

UNA NOVA FORMA D' APRENDRE!!

Bon dia a tothom!!!

Soc na Toñi Bayón, i com per a la resta de les meves companyes de quart de carrera, comença una nova aventura... amb la que hem de gaudir el màxim possible..... i és que....

                                                      ¡¡¡¡ COMENÇEN LES PRÀCTIQUES!!!!

El centre escollit per endinsar-me en aquesta experiència motivadora i molt enriquidora que m’ajudarà a definir el meu perfil professional és el CEIP L’Urgell, centre que a més de tenir una molt bona filosofia de treball, està ubicat en un context rural que afavoreix el meu procés d’aprenentatge.

Aquesta nova experiència ha fet que recordi amb afecte a aquells professor que varen confiar en mi i em varen animar a seguir  pel camí que m’agradava, aquell mestre que m’ajudava, aquell que va estar amb jo sense estar-hi, aquell que va ser divertir.... però que sense cap dubte em va ensenyar que l’escola és més que quatre parets amb llibres i un pati per jugar.

Quan vaig arribar a l’escola va ser la classes dels peixos de tres anys la que va adoptar-me, i quina sorpresa quan van dir-me que el grup era de 50 nens, 50 nens que a hores d’ara m’omplin d’amor cada dia.

Els primers dies van ser d’ observació i apropament als infants, encara que la meva primera activitat pròpiament dita no va ser amb els peixos sinó amb la classe dels romans (5 anys).                             Els romans, s’anaven d’acampada a Sa Cala i la seva tutora em va donar l’oportunitat de poder anar-me amb ells, oportunitat que no vaig rebutjà en cap moment, donat que em feia moltíssima il·lusió.

La sortida, va començar amb molts sentiments i sensacions a flor de pell tant per part dels infants que estaven eufòrics com per part de les famílies que s’amoïnaven a l’hora de deixar-los a la porta sabent que aquella nit no dormirien a casa. Malgrat això, he de dir que jo també estava nerviosa per la excursió, donat que acabava d’arribar a l’escola, no coneixia a les professores i anava a agafar un vaixell que no sabia on atracaria.

Aviat, aquests nervis es varen convertir en tranquil·litat i gaudiment, perquè les mestres que em varen acompanyar, na Neus i na Isa, em van rebre de molt bon gust i em van fer sentir com una més del grup, aclarint-me totes les dubtes que em sortien i explicant-me la fonamentació d’aquella petita però gran activitat.

Tota la sortida va estar plena de emocions per la meva part, si, es clar que m’havia anat abans d’acampada però... sempre com alumna mai com a professora, per tant, vaig gaudir de l’oportunitat de veure als infants relacionar-se en un context molt diferent al de l’escola amb els seus companys i amb la seva mestra.

Des de la meva experiència com a estudiant, se que qualsevol sortida és un recurs educatiu, didàctic i social de l’ensenyança que llavors serveix com a recolzaments dins l’aula, però no hi ha res com viure en primera persona la convivència amb els infants. Per a mi, els moments més significatius varen ser els moments que no es fan mai a l’escola, com per exemple, a l’hora de posar-nos el pijama, el dinar o a l’hora d’anar-nos a dormir entre altres, ja que vaig sentir-me com si fos jo la que m’anava d’acampada amb les meves mestres perquè vaig gaudir com una nina petita.

He de dir, que totes les activitats que varen dur a terme estaven encaminades per fomentar i estimular el contacte amb la natura, a més de poder connectar aquell aprenentatge amb els coneixements previs dels infants.

L’activitat que més em va agradar va ser a de fer pa, amb aquesta activitat m’ho vaig passar realment bé, perquè no només els vaig ajudà a fer pa sinó que també vaig fer jo el meu propi pa amb ells i aquella sensació de sentir-me un poc nina i de gaudir amb ells va ser realment fantàstica.

Amb el pa, varen amassar però també vàrem aprendre els ingredients que necessiten per fer-ho, els nom romans i fins i tot com funciona un forn de llenya, ¡¡Si si, varen ser nosaltres mateixos qui van ficar dins del forn el pa!!

Encara que amb tota aquesta sortida vaig veure molts aspectes positius,  crec que molt moments s’haguessin pogut aprofitar per desenvolupar algun contingut que en aquell moment hagués pogut resultar molt significatiu pels infants, ja sigui pel cotext on es trobaven com per la situació educativa que es podia aconseguir. Com per exemple en el moment que varem anar a la platja, o el moment de després de dinar dins el camp de aprenentatge.  

Aquesta sortida va a ser fantàstica, i vaig comprendre que la vida fora de l’aula no es ni semblat a la que vivim dia a dia, per aquesta raó crec que es fonamental que els mestres tinguin temps per poder fer activitats semblats a la sortida a Sa Cala, perquè realment aprenen més el mestres dels infants que els infants dels mestres, és per tot això que els ítems de convivència i col·laboració són els protagonistes d’aquesta experiència.

Però.... no puc acomiadar-me sense abans compartir a tots vosaltres un vídeo de Pestalozzi, ja que és un autor que defensa l’aprenentatge a través de l’experiència, les relacions, la natura, l’amor... tot allò que hem pogut viure amb aquesta excursió a Sa Cala. 

https://www.youtube.com/watch?v=OMcXQCYQ1XM

Com deia Pestalozzi “El objeto de la Educación, es preparar a los Hombres para lo que deben ser en Sociedad”.

Fins aviat!! J