EL CENTRE!

Bon diaaaaaa a tothommm!!!

Ja estan aquí les vacances de pasqua i avui compartiré amb  tots vosaltres l’última experiència del trimestre, però no penseu malament... que després de les vacances tornaré amb moltes idees i projectes per als més petits de l’escola!!

Però, això serà després de vacances, avui vos parlaré d’una part essencial per a mi com pot ser l’organització, però no una organització qualsevol sinó la d’un centre educatiu com és el CEIP L’Urgell amb tot el que suposa poder coordinar a 500 alumnes, als professors, les activitats, els horaris, les excursions, activitats extraescolars, materials, famílies....

Duc aproximadament dos mesos al centre i durant aquest temps he pogut observar les activitats que preparen, les reunions, las excursions... i he de dir que me he quedat bocabadada de lo difícil que por arribar a ser i que bé que ho fan, alguns exemples molt clars són:

CARNESTOLTES: per a carnestoltes el centre es va preparar per que tots els infants vinguessin enmariolats amb la finalitat de fer una rua i com no amb la seva actuació del REI CARNESTOLTES. Per aquesta activitat, en Jordi (si vos recordeu és el meu tutor d’aula) es va disfressar i va anar passejant per les aules entregant als alumnes un paperets que els informaven de com haurien de venir al endemà, per exemple:

-          DIMECRES: amb una cosa al cap

-          DIJOUS: amb una cosa al cap i a la cintura

-          DIVENDRES: amb una cosa al cap, a la cintura i al coll

-          DILLUNS: amb una cosa al cap, a la cintura, al coll i amb una samarreta de pijama

-          DIMARTS: tot plegat amb una sabata de cada!!(FINAL DE FESTA I RUA DE CARNESTOLTES))

MAQUETA: el projecte de la maqueta que ha fet infantil encara que no s’aprecia duu un treball mol laboriós per part del centre perquè tot el nivell d’ infantil pogués anar al ajuntament, poguéssim contar amb una arquitecta que ens ajudés a l’hora de fer la maqueta, que els infants entenguessin que estam fent i perquè...

DOCUMENTS: a més a més, la part de documentació la duen al dia, tenen tota la documentació i a més a més, na Susana va tindre la amabilitat de fer-nos a les practicants una reunió per explicar-nos la filosofia del centre, els seus objectius i criteris a més d’explicar-nos els seus documents. ¡Mare meu això és tenir bona organització i el demés son bogeries!

Amb tot això jo me he quedat sense paraules, mai hagués imaginat tota la feina que hi havia darrera d’una simple excursió o d’una festa de carnestoltes!! I pot parèixer un poc curiós, però amb aquesta vivència des de dins hi ha voltes que he recordat la meva etapa de primària, quan en la meva escola es feien festes els infants no ens adonàvem de tota la feina que hi ha darrera per a que nosaltres passéssim un bon dia. Malgrat això, he de dir que per veure somriure als infants tota la feina val la pena! 

Per tant, les etiquetes d’avui són ORGANITZACIÓ DE CENTRE, perquè és brutal i no podia deixar de banda aquest aspecte ja que crec que es fonamental perquè el treball docent surti cap endavant i APRENETATGE AUTONOM, perquè sincerament he aprés moltíssimes per mi mateixa com per exemple a familiaritzar-me amb els documents oficials, a sabre que passos hem de donar per garantir un projecte a gran escala com el de les maquetes entre altres.

I amb aquesta recopilació de sentiments m’ha acomiado, vos desitjo unes bones vacances de pasqua, sigueu molt bons, mengeu molts ous de pasqua i ens veiem de tornada...

Una forta abraçada!

¡LES SESSIONS DE PSICO!!

Hola, Hello, Ciao, Hej, Hallo, Bon dia.... a tots els meus amables lectors!!

¿Com esteu? ¿Com van aquestes ganes de llegir? Avui tinc que contar-vos una experiència molt guay que he viscut varies voltes i que m’agradaria compartir ara que ja quasi ens anem de vacances!

Des de que vaig començar les pràctiques, concretament des de el primer dimarts, jo vaig acompanyant als infants a la sessió de psicomotricitat, una sessió que no fan amb el seu tutor/a sinó que els alumnes de P3 la fan amb una noia anomenada Mº Antonia, que es la professora de suport del nivell d’ infantil juntament amb la Maria de Lluc.

La primera sessió va ser de toma de contacte amb els infants i com no, amb l’espai i la meva companya de professió. No obstant, va ser una experiència molt estranya perquè no coneixia molt bé als nins, no sabia molt bé com enfocaria la sessió la docent, no sabia quin nivell d’autonomia tenien els infants en aquest àmbit... dons la primera volta va ser una sessió molt  freda i marcant molt la distancia.

Però... això no va tardar gairebé res en canviar, quan tant els infants com na Mº Antonia varen agafar un poc de confiança amb mi les sessions de psicomotricitat varen ser com una balsa d’oli.

Tanmateix, com he dit abans aquesta experiència no és d’un dia sinó d’una recopilació de dies que m’han donat l’oportunitat de veure que no tot és teoria, que no tot són llibres i que encara que la psicomotricitat té molta fonamentació teòrica, viure-ho en primera persona no té res a veure.

És per això, que desprès d’haver viscut varies sessions de psicomotricitat tinc clar que la pràctica i la teoria son dos mareges diferents que les hem d’unir mitjançant una gran tempesta. Com molt bé t’ensenyen a la carrera hi ha moltes opcions per afrontar l’observació d’una sessió de psicomotricitat, però.... ens oblida’m que hi ha vint-i-cinc infants, infants que tenen jocs diferents, infants que tenen mires diferents, infants que tenen objectius diferents...

Per tant, hem de tenir molt en compte que les fases d’una sessió són molt importants i fonamentals per un bon funcionament d’aquesta intervenció educativa, però no podem deixar de banda que les fases són una simple estructura de tot el que duu fer una sessió se psicomotricitat.

A més a més, aquesta experiència a sigut molt bona per a mi, perquè tingut l’oportunitat de veure la sessió des de un punt de vista mes docent, agafant distancia i fent una mera observació dels infants, però per altra part també he pogut fincar-me dins amb els infants, gaudir amb ells i fer un joc tots plegats, donat que en l’ultima sessió de psicomotricitat tant na Mº Antonia com jo ens varen endinsar en la sala de psicomotricitat i vàrem assaborir de l’amor i el joc dels infants.

Per tant, les etiquetes de avui són evidentment PSICOMOTRICITAT, perquè és una competència que hem de abordar i per acompanyar AUTOCONCEPTE PROFESIONAL, ja que amb aquests conjunt de experiències totes i cadascunes diferents però viscudes a les sessions de psicomotricitat he après un poc sobre mi mateixa, la meva visió de com vull fer en un futur pròxim les meves classes i que vull aconseguir tant de mi mateixa com dels meus alumnes. I bé, os preguntaré què com és possible que m’hages assabentat d’això en les classes de psicomotricitat, i do perquè he jo, personalment, he trobat una segon cara a aquesta activitat, he viscut que és un moment on els infants deixen lliure la seva imaginació, el seu cos, la seva vergonya i on si tu ets disponible estableixen amb tu una relació i un vincle que mai abans havia vist dins l’aula.

Esper que les meves experiències us serveixen, una forma abraçada i ens veiem d’aquí a un cop d’ull!!

Petons 

"SA OLIMPIADA PAGESA"

Bon dia pel matí a tots i a totes,

Pensàveu que no tornaria ehhh ja estàveu amoïnats.... dons NO! Ja estic aquí una altra volta i disposada a compartir amb tots vosaltres una vegada més una nova experiència en aquests moments tan increïbles com son les meves pràctiques.

Avui vos parlaré de “SA OLIMPIADA PAGESA” que fan en el  centre L’Urgell des de fa ja uns quants anys, però que a mi personalment em va impactar moltíssim i amb la que vaig gaudir molt.

Bé, però estic començant pel final, hauríem de començar per el principi J. 

Dons bé, tot va començar quan vaig assistir a una reunió de cicle en la qual varen començar a parlar sobre “sa olimpíada pagesa”, jo en un primer moment no tenia cap mena d’idea de que era això de “l’olimpíada” tots parlaven i parlaven... ARRRRG no estic entenent  res!!!!

Una vegada van acabar la reunió, vaig a anar a parlar amb el meu tutor d’aula per demanar-li que m’expliques tot el que havíem de fer, però..... quina va ser la meva sorpresa quan en Jordi tampoc ho tenia molt clar, perquè per a ell, també era el seu primer any en aquest esdeveniment.

Encara que ràpidament, na Pepa ens va posar al dia i tots tres vàrem començar a organitzar l’activitat d’infantil. En un primer moment, jo estava molt amoïnada, no sabia com era, no sabia on es faria, ni com s’organitzarien, ni amb qui aniria jo, i.... els meus infants?? Amb qui anirien?? Com ho faríem??... Eren tantes preguntes amb tan poques respostes que vaig ofuscar-me bastant.  

S’anaven apropant els dies i jo seguia molt nerviosa, clar, era una situació desconeguda per a mi, perquè si, jo ja duia unes setmanes al centre però infantil no te cap relació amb primària i amb aquella activitat tot el centre es mobilitzaria per donar pas a una gran “olimpíada pagesa” on venien famílies, professors nous, on se utilitzarien espais nous com pot ser el camp de futbol o les classes de primària... ¡Era massa per a mi! Però, prompte va arribar la tranquil·litat perquè na Maria de Lluc ens va donar una graella on posava amb qui anirien els infants i amb quin professor, que es faria, com es faria i on es faria. 

Quan va arribar el gran dia, vaig adonar-me que tot estava súper controlat, va ser al·lucinant veure tots els alumnes amb els seus grups, els infants de tres anys amb els seus padrins (projecte on cada infant de 5º de primària és el padrí de un o dos infants de P3), les activitats, els espais escollits, la  innovació per sí mateixa...

                                                ¡VA SER REALMENT SENSACIONAL!

He de dir, que el fe que més em va impressionar va ser l’organització a gran escala dels espais i del temps, donat que varen fer servir espais de tot en centre per dur a terme les proves, com per exemple el gimnàs per fer ball pagès, la classe de 5º per fer sons, el pati de primària per la prova dels olors, el hall de primària per la prova del barrets o el pati d’infantil per fer la prova del pagestionari entre altres, però no ens vàrem quedar aquí, també es va utilitzà el camp de futbol per fer algunes proves com la cursa de carretes, de sacs o de garroves.

En aquesta mateixa línia, puc dir que el dia no es va acabar amb les proves, sinó que després d’haver corregut, concursat i passat per tot arreu, tots els grups vàrem esmorzar i ens vàrem anar tots plegats als gimnàs on hi havia........ en JAUME BARRI, amb qui vàrem ballar, cantar i gaudir una molt bona estona.

Aquesta mobilització de d’espais i aquest maneig del temps  per a mi va ser impressionant, a més a més mai havia viscut ni vist una olimpíada d’aquestes característiques i molt menys havia participat. Per això, les etiquetes de avui són per una banda ESPAIS  I TEMPS, perquè amb aquesta activitat tant el centre com els professionals que el conformen han demostrat que tot un col·legi amb 300 alumnes pot fer activitats conjuntes, perquè tots els espais estan a l’abast dels infants... i perquè el temps la major part del dia va encontra nostra però si ho fem bé.... pot sortir una activitat molt gran;  per altra banda ESTRATEGIES DE COMUNICACIÓ, perquè ha sigut una activitat on he viscut en primera persona una relació conjunta amb la resta de professors i amb moltíssims infants que no conformen el meu grup d’alumnes, relacions fetes realitat gràcies a una innovadora “olimpíada”.

I do, per avui ja està bé, però.... abans d’anar-me m’agradaria felicitar al centre i a totes les  persones que ho conformen tant professionals com famílies per el gran treball que varen fer i donar-los les gràcies per fer possible que tots ens ho passéssim boníssim.  

Una senzilla salutació i fins aviat!!

¡ANEM A LA PISCINA!

Hola de nou!!

Avui tinc noves noticies que contar de les meves súper pràctiques en L’Urgell amb la classe dels peixos.

Ja fa unes quantes setmanes que estic en el centre i ja em sento preparada per parlar sobre les seves rutines, donat que al principi no sabia molt bé que eren rutines, que eren activitats conjuntes o fins i tot si eren probes de lecto-escritura ja que s’apropa el final del segon trimestre i els tutors han anat fent aquestes probes per poder omplir l’informe de cada un dels infants.

Malgrat això, ja puc parlar d’una de les rutines que fan els infants que és la que més m’agrada i amb la que més participo, i és anar a la PISCINA!!!

Tots els dimecres, els infants de la classe dels peixos ens anem a la piscina, activitat que la primera volta que la vaig fer, vaig quedar impressionada de com neden els infants, com s’ho passen amb els monitors... mai m’ho hagués imaginat!

No obstant, he de dir que no van tots els infants de colp, mare meua, vos imagineu 50 infants de tres anys tots plegats... seria increïble i ja no tan sols per veure’ls dins l’aigua sinó que a l’hora de posar el banyador o vestir-los seria tot un aldarull.

Un grup d’infants va primer a les 11:30 i l’altre grup va a les 12:00H. El primer torn va amb na Pepa que és l’altra professora de la classe dels peixos i el segon torn va amb en Jordi i amb jo. Mentre el primer torn esta ja dins l’aigua, nosaltres arribem, ajudem a desvestir-se als infants i quan ells han acabat, el segon torn s’endinsa a la piscina i el primer surt, els ajudem a vestir-se i es van cap a classe mentre l’altre grup està dins l’aigua. D’aquesta manera, cap dels dos grup s’ajunten al vestuari evitat que es converteixi en una autentica pel·lícula còmic-dramàtica.

He de dir, que els primer dies els monitors de la piscina em van donar l’oportunitat de ficar-me amb ells dins l’aigua i he de confessar que per un moment m’ho vaig pensar, perquè em feia molta il·lusió, però... després parlant-ho amb el Jordi vaig comprendre que faria més nosa que ajudà, per tant vaig decidir que no em ficaria en aquest embolic jijiji

Però... mireu com es preparen per anar a nedar

I una vegada estan preparats...

Al aigua peixos...                            

                                       

A més a més, el CEIP L’Urgell té molta sort en referencia a aquesta activitat, ja que esta situat al costat de la piscina municipal del poble, amb tots els avantatges que això té ja que els infants només han de sortir del centre i ja hi estan a la piscina!!! sense tenir que creuar carrers o agafar autobusos  i per tant, perdent tot el temps que això requereix.

Però... hi ha més, a la piscina també venen les famílies a ajudar-nos, i és que cada setmana venen dos pares o dos mares dels nostres alumnes amb l’objectiu d’ajudar en els moments de canvi dels infants. Així dons, aquesta activitat afavoreix la relació de les famílies en un entorn més proper amb els infants i no tan sols amb el seu nen o nena, sinó amb la resta de companys del seu fill o filla.

A mi personalment aquesta rutina també m’ha ajudat a tenir una relació amb les famílies més propera, ja que com alumna de pràctiques no puc tenir gairebé relació amb les famílies, però en aquest àmbit estan mes obertes i comencen a establir una relació un poc més propera amb mi, malgrat que sempre intent deixar clar que sóc l’alumna de pràctiques i qualsevol dubte l’ha de preguntar en Jordi.

És per això, que les etiquetes de avui són, RUTINES, donat que anar a la piscina es una rutina que els infants tenen molt interioritzada, a més que els agrada moltíssim i esperen amb molta il·lusió que arribi dimecres per anar a piscina, activitat que des de el meu punt de vista els ajuda a organitzar-se en el temps. I FAMÍLIES, ja que és en una de les poques activitat que tinc un poc de relació amb les famílies i establim una interrelació tutor- alumna de pràctiques- famílies.

Una vegada més m’acomiado amb una forta abraçada i fins aviat J  

¡FEIM LA MAR!

Bon dia a tothom!!

Ja estic per aquí una altra volta!!

Han passat ja unes quantes setmanes des de que vaig començar les pràctiques i cada volta estic més contenta i més integrada al meu grup.

Si us recordeu, la meva classe és la dels peixos de tres anys i el meu tutor és en Jordi. Quan vaig arribar, ells estaven treballant les lletres, activitat que feien a través de les inicials dels infants que composen la classe.

He de dir, que l’horari de l’aula esta molt programat i tenen molt clar que fer en cada moment amb l’objectiu de que tot el que es treballa tingui sentit i coherència per als infants.

Però, un dia de cop i volta en Jordi en va dir si podia apuntar tot el que els infants diguissin perquè anàvem a fer “PROJECTE”, el projecte de la maqueta.

L’idea d’en Jordi era fer una petita maqueta d’algun lloc el qual fossi interesant per als infants. El projecte en general, consta de fer una petita excursió al poble per veure la maqueta que varen fer els nostres companys de 4 i 5 anys, triar un tema per fer la nostra maqueta, d’una petita visita al supermercat del poble per comprar el necessari i de la visita d’una arquitecta a l’aula perquè ens ajudi a fer la maqueta, però.... hi ha una sorpresa.... no us avia dit que la maqueta era... per menjar-nos-la!!!

Però, per fer tot això, aviem de començar per el principi, fer la primera assemblea amb els infants per tal de sabre tot el que sabien sobre les maquetes.

Aquesta assemblea em va donar una idea que vaig comentar a en Jordi de seguida a qui li va parèixer súper bé, així que em vaig posar mans a l’obra. La meva idea es centrava en fer una petita maqueta del fons marí, donat que érem la classe dels peixos i estàvem treballant el projecte de la maqueta.

Per fer aquesta activitat varen triar els dimarts, ja que la meitat de la classe va a psicomotricitat i l’altra part de la classe (vint-i-cinc infants) queden a l’aula amb nosaltres. En primer lloc, quan en Jordi em va dir que aquesta activitat era meua i jo era la que manava em vaig sentir un poc nerviosa i insegura, perquè estava jo tota sola enfront de tots aquells infants petits mirant-me amb una cara de.... ¿Que farem ara?!

Però, vaig agafar el bou per les banyes i vaig començar!!

Tots plegats vàrem veure com l’aigua que és transparent es por convertir en rosa, en groc, el verd i fins i tot en blau com la de la mar!!!

Després vàrem omplir les nostres ampolles d’aigua blava, vàrem ficar pedres i petxines per simular el fons marí i per últim vàrem ficar oli, si si, oli, ja que quan l’oli puja amb l’aigua simulà la sorra de la plata i queda una “mini maqueta de la platja”.

Aquesta experiència, va ser impressionant, estar jo tota sola enfront de tota la classe, va a ser una sensació indescriptible i cada dia que passa m’adono que realment és ser mestre el que vull ser.

És per això que les meves etiquetes d’avui són: DISSENY, donat que l’idea de realitzar aquesta mini maqueta individual va ser meua i la vaig dur a terme jo i TREBALL COL·LABORATIU, perquè és un treball que forma part d’un projecte de l’aula com a grup en el que jo he participat amb la meva activitat.

Per acomiadar-me, avui dir que com podeu veure la  meva arribada al centre va ser molt nostàlgica, però he complit el meu somni, estic a poques passes de ser mestre i ara soc jo qui ha de traçar el camí i guiar als meus alumnes.

Una abraçada i fins aviat! J