¡LES SESSIONS DE PSICO!!

Hola, Hello, Ciao, Hej, Hallo, Bon dia.... a tots els meus amables lectors!!

¿Com esteu? ¿Com van aquestes ganes de llegir? Avui tinc que contar-vos una experiència molt guay que he viscut varies voltes i que m’agradaria compartir ara que ja quasi ens anem de vacances!

Des de que vaig començar les pràctiques, concretament des de el primer dimarts, jo vaig acompanyant als infants a la sessió de psicomotricitat, una sessió que no fan amb el seu tutor/a sinó que els alumnes de P3 la fan amb una noia anomenada Mº Antonia, que es la professora de suport del nivell d’ infantil juntament amb la Maria de Lluc.

La primera sessió va ser de toma de contacte amb els infants i com no, amb l’espai i la meva companya de professió. No obstant, va ser una experiència molt estranya perquè no coneixia molt bé als nins, no sabia molt bé com enfocaria la sessió la docent, no sabia quin nivell d’autonomia tenien els infants en aquest àmbit... dons la primera volta va ser una sessió molt  freda i marcant molt la distancia.

Però... això no va tardar gairebé res en canviar, quan tant els infants com na Mº Antonia varen agafar un poc de confiança amb mi les sessions de psicomotricitat varen ser com una balsa d’oli.

Tanmateix, com he dit abans aquesta experiència no és d’un dia sinó d’una recopilació de dies que m’han donat l’oportunitat de veure que no tot és teoria, que no tot són llibres i que encara que la psicomotricitat té molta fonamentació teòrica, viure-ho en primera persona no té res a veure.

És per això, que desprès d’haver viscut varies sessions de psicomotricitat tinc clar que la pràctica i la teoria son dos mareges diferents que les hem d’unir mitjançant una gran tempesta. Com molt bé t’ensenyen a la carrera hi ha moltes opcions per afrontar l’observació d’una sessió de psicomotricitat, però.... ens oblida’m que hi ha vint-i-cinc infants, infants que tenen jocs diferents, infants que tenen mires diferents, infants que tenen objectius diferents...

Per tant, hem de tenir molt en compte que les fases d’una sessió són molt importants i fonamentals per un bon funcionament d’aquesta intervenció educativa, però no podem deixar de banda que les fases són una simple estructura de tot el que duu fer una sessió se psicomotricitat.

A més a més, aquesta experiència a sigut molt bona per a mi, perquè tingut l’oportunitat de veure la sessió des de un punt de vista mes docent, agafant distancia i fent una mera observació dels infants, però per altra part també he pogut fincar-me dins amb els infants, gaudir amb ells i fer un joc tots plegats, donat que en l’ultima sessió de psicomotricitat tant na Mº Antonia com jo ens varen endinsar en la sala de psicomotricitat i vàrem assaborir de l’amor i el joc dels infants.

Per tant, les etiquetes de avui són evidentment PSICOMOTRICITAT, perquè és una competència que hem de abordar i per acompanyar AUTOCONCEPTE PROFESIONAL, ja que amb aquests conjunt de experiències totes i cadascunes diferents però viscudes a les sessions de psicomotricitat he après un poc sobre mi mateixa, la meva visió de com vull fer en un futur pròxim les meves classes i que vull aconseguir tant de mi mateixa com dels meus alumnes. I bé, os preguntaré què com és possible que m’hages assabentat d’això en les classes de psicomotricitat, i do perquè he jo, personalment, he trobat una segon cara a aquesta activitat, he viscut que és un moment on els infants deixen lliure la seva imaginació, el seu cos, la seva vergonya i on si tu ets disponible estableixen amb tu una relació i un vincle que mai abans havia vist dins l’aula.

Esper que les meves experiències us serveixen, una forma abraçada i ens veiem d’aquí a un cop d’ull!!

Petons