"SA OLIMPIADA PAGESA"

Bon dia pel matí a tots i a totes,

Pensàveu que no tornaria ehhh ja estàveu amoïnats.... dons NO! Ja estic aquí una altra volta i disposada a compartir amb tots vosaltres una vegada més una nova experiència en aquests moments tan increïbles com son les meves pràctiques.

Avui vos parlaré de “SA OLIMPIADA PAGESA” que fan en el  centre L’Urgell des de fa ja uns quants anys, però que a mi personalment em va impactar moltíssim i amb la que vaig gaudir molt.

Bé, però estic començant pel final, hauríem de començar per el principi J. 

Dons bé, tot va començar quan vaig assistir a una reunió de cicle en la qual varen començar a parlar sobre “sa olimpíada pagesa”, jo en un primer moment no tenia cap mena d’idea de que era això de “l’olimpíada” tots parlaven i parlaven... ARRRRG no estic entenent  res!!!!

Una vegada van acabar la reunió, vaig a anar a parlar amb el meu tutor d’aula per demanar-li que m’expliques tot el que havíem de fer, però..... quina va ser la meva sorpresa quan en Jordi tampoc ho tenia molt clar, perquè per a ell, també era el seu primer any en aquest esdeveniment.

Encara que ràpidament, na Pepa ens va posar al dia i tots tres vàrem començar a organitzar l’activitat d’infantil. En un primer moment, jo estava molt amoïnada, no sabia com era, no sabia on es faria, ni com s’organitzarien, ni amb qui aniria jo, i.... els meus infants?? Amb qui anirien?? Com ho faríem??... Eren tantes preguntes amb tan poques respostes que vaig ofuscar-me bastant.  

S’anaven apropant els dies i jo seguia molt nerviosa, clar, era una situació desconeguda per a mi, perquè si, jo ja duia unes setmanes al centre però infantil no te cap relació amb primària i amb aquella activitat tot el centre es mobilitzaria per donar pas a una gran “olimpíada pagesa” on venien famílies, professors nous, on se utilitzarien espais nous com pot ser el camp de futbol o les classes de primària... ¡Era massa per a mi! Però, prompte va arribar la tranquil·litat perquè na Maria de Lluc ens va donar una graella on posava amb qui anirien els infants i amb quin professor, que es faria, com es faria i on es faria. 

Quan va arribar el gran dia, vaig adonar-me que tot estava súper controlat, va ser al·lucinant veure tots els alumnes amb els seus grups, els infants de tres anys amb els seus padrins (projecte on cada infant de 5º de primària és el padrí de un o dos infants de P3), les activitats, els espais escollits, la  innovació per sí mateixa...

                                                ¡VA SER REALMENT SENSACIONAL!

He de dir, que el fe que més em va impressionar va ser l’organització a gran escala dels espais i del temps, donat que varen fer servir espais de tot en centre per dur a terme les proves, com per exemple el gimnàs per fer ball pagès, la classe de 5º per fer sons, el pati de primària per la prova dels olors, el hall de primària per la prova del barrets o el pati d’infantil per fer la prova del pagestionari entre altres, però no ens vàrem quedar aquí, també es va utilitzà el camp de futbol per fer algunes proves com la cursa de carretes, de sacs o de garroves.

En aquesta mateixa línia, puc dir que el dia no es va acabar amb les proves, sinó que després d’haver corregut, concursat i passat per tot arreu, tots els grups vàrem esmorzar i ens vàrem anar tots plegats als gimnàs on hi havia........ en JAUME BARRI, amb qui vàrem ballar, cantar i gaudir una molt bona estona.

Aquesta mobilització de d’espais i aquest maneig del temps  per a mi va ser impressionant, a més a més mai havia viscut ni vist una olimpíada d’aquestes característiques i molt menys havia participat. Per això, les etiquetes de avui són per una banda ESPAIS  I TEMPS, perquè amb aquesta activitat tant el centre com els professionals que el conformen han demostrat que tot un col·legi amb 300 alumnes pot fer activitats conjuntes, perquè tots els espais estan a l’abast dels infants... i perquè el temps la major part del dia va encontra nostra però si ho fem bé.... pot sortir una activitat molt gran;  per altra banda ESTRATEGIES DE COMUNICACIÓ, perquè ha sigut una activitat on he viscut en primera persona una relació conjunta amb la resta de professors i amb moltíssims infants que no conformen el meu grup d’alumnes, relacions fetes realitat gràcies a una innovadora “olimpíada”.

I do, per avui ja està bé, però.... abans d’anar-me m’agradaria felicitar al centre i a totes les  persones que ho conformen tant professionals com famílies per el gran treball que varen fer i donar-los les gràcies per fer possible que tots ens ho passéssim boníssim.  

Una senzilla salutació i fins aviat!!