LA "MEVA" SESSIÓ DE PSICO

Bon diaaaa amics i amigues!!

Ja feia molt de temps que no vos contava res!! Però... no vos amoïneu que ja estem aquí una altra volta amb moltes més experiències i vivències que mai, per compartir-les amb tots vosaltres!

Comencem... ja han acabat les vacances de pasqua i em tornat a les aules i  la classe dels peixos em van rebre amb molta il·lusió i per suposat jo a ells.

Només arribar de les vacances, hem van donar la sorpresa de proposar-me fer una sessió de psicomotricitat!

Evidentment em va fer moltíssima il·lusió i vaig acceptar amb molt de gust! Però.. només l’idea de pensar que arribaria un dimarts que seria jo la que prepararia la sala, que faria jo les rutines de psicomotricitat, que repesaríem les normes, que faria jo la conversa de reflexió... al cap i a la fi, tot el que suposa fer una sessió de psicomotricitat, hem posava molt nerviosa i em feia molta il·lusió a la vegada.

El dimarts s’apropava i jo havia de fer alguna cosa, així que em vaig posar mans a l’obra. La meva primera idea va ser fer una sessió de psicomotricitat molt diferent a les que havien fet elles amb l’objectiu de canviar un poc la dinàmica.

Vaig buscar dos alternatives, perquè vaig pensar que seria molt interesant demanar-li opinió a la mestra que sempre fa psicomotricitat amb ells, ja que d’aquesta manera també podria aprendre a tenir en compte aspectes que pot ser se m’avesin passat per alt.

Finalment, el dimarts va arribar i la sessió va començar... per a la meva sorpresa tot va anar beneíssim, els infants ho varen fer molt bé i la veritat es que tenir la supervisió de algú que sap em va donar moltíssima confiança, encara que tot i els nervis que tenia em vaig atrevir a innovar.

Sincerament, he de reconèixer que em va agradar molt poder sentir aquets nervis de la primera vegada sola davant la classe, em va donar molta confiança que em proposarem fer una sessió a mi i de tot cor crec que aquesta experiència em va obrir un ventall d’oportunitats dins l’aula, perquè va potenciar en mi les ganes de posar-me jo tota sola davant la classe sense por, va despertar en mi mateixa la sensació de pertànyer al grup i sobre tot i el més important va eliminar del meu camí tota inseguretat i por que sense que jo m’adones  s’apoderaven de mi.

És per aquesta raó, que les etiquetes d’aquesta entrada són PSICOMOTRICITAT, perquè és l’activitat estrella i AUTOCONCEPTE PROFESIONAL, ja que dur a terme aquesta activitat i tot el que ella mateixa implica m’han ajudat a reflexionar sobre mi mateixa, sobre la meva practica docent, sobre la meva actitud en l’aula i la meva acció cap als infants. És una vegada més, una activitat i una superació de pors i inseguretats el que em corroboren que aquesta és la meva feina i a la qual vull dedicar el meu temps, el meu aprenentatge i el meu esforç.


Fins aviat!! :)